Matemàtiques · 4t d'ESO

Nombres irracionals

Quan les fraccions ja no són suficients

Matemàtiques · 4t d'ESO

Mapa dels nombres irracionals

Tria un apartat per començar.

Pots tornar aquí amb 🏠 des de qualsevol diapositiva.

ℝ · Reals ℚ · Racionals ½ 0,75 Irracionals √2 π e ℤ · Enters −3 0 ℕ · Naturals 1, 2, 3, ...
ℝ · Nombres reals Tots els nombres que podem representar sobre la recta real.
ℚ · Nombres racionals Es poden expressar com una fracció de dos nombres enters, amb denominador diferent de zero.
Nombres irracionals No es poden expressar com una fracció de dos nombres enters.
ℤ · Nombres enters Els nombres naturals, els seus oposats i el zero.
ℕ · Nombres naturals Els nombres que fem servir per comptar: 1, 2, 3, 4, ...
Els nombres racionals són els que podem escriure com una fracció: \[ \frac{a}{b}, \qquad a,b\in\mathbb Z, \quad b\neq 0 \]
Decimals finits

Tenen un nombre limitat de xifres decimals.

\( 0,75=\frac{75}{100}=\frac34 \)
Periòdics purs

El període comença immediatament després de la coma.

\( 0,\overline3=0,3333\ldots \)
Periòdics mixtos

Abans del període hi ha xifres no periòdiques.

\( 1,2\overline3=1,2333\ldots \)
Exemple 1 · Periòdic pur
\( x=0,\overline3 \)
Multipliquem per 10: \[ 10x=3,\overline3 \]
Restem les dues expressions: \[ \begin{aligned} 10x-x &= 3\\ 9x &= 3 \end{aligned} \]
\( \displaystyle \boxed{x=\frac13} \)
Exemple 2 · Periòdic mixt
\( x=1,2\overline3 \)
Fem coincidir els períodes: \[ \begin{aligned} 100x &= 123,\overline3\\ 10x &= 12,\overline3 \end{aligned} \]
Restem les dues expressions: \[ \begin{aligned} 100x-10x &= 111\\ 90x &= 111 \end{aligned} \]
\( \displaystyle \boxed{ x=\frac{111}{90} =\frac{37}{30} } \)
Suposem que √2 és racional \[ \sqrt2=\frac ab \] Amb \(a,b\) enters sense factors comuns i \(b>1\).

Com que \(1<\sqrt2<2\), sabem que no és un nombre enter.

Elevem al quadrat \[ 2=\frac{a^2}{b^2} \quad\Longrightarrow\quad a^2=2b^2 \] Si \(a\) i \(b\) no tenen factors comuns, tampoc no en tenen \(a^2\) i \(b^2\).
Hem arribat a una contradicció! Però \(a^2=2b^2\) ens diu que \(b^2\) divideix \(a^2\).

Com que \(b>1\), tenen un factor comú més gran que 1.

\[ \boxed{\sqrt2\notin\mathbb Q} \]
D = 2r Inici
0 passos recorreguts
Voltes recorregudes: 0,00000
Cada pas recorre un arc igual al diàmetre.
Podem tornar al punt de partida?

Si després de \(n\) passos hem fet \(m\) voltes completes:

\(\displaystyle nD=mP\)
\(\displaystyle \pi=\frac{P}{D}=\frac{n}{m} \)

Per tant, π seria una fracció!

Arquímedes i els punts de retorn

Fixem-nos especialment en què passa als 22 i als 223 passos.

22 passos
Més de 7 voltes
\(22D>7P\)
223 passos
Menys de 71 voltes
\(223D<71P\)
Arquímedes va demostrar que:
\( \displaystyle \boxed{ \frac{223}{71} <\pi< \frac{22}{7} } \)
Detall ampliat del punt inicial (—)
Verd: inici Vermell: punt
Euclides · Cap al 300 aC En els seus Elements, Euclides estudia les magnituds incommensurables

Dues longituds són incommensurables si no existeix cap unitat de mesura comuna que permeti mesurar-les totes dues exactament.

I què passa amb la circumferència? Podem imaginar que intentem mesurar-la utilitzant el diàmetre.

Però, per moltes voltes i passos que fem, sembla que les dues longituds no acabin d'encaixar mai exactament!

\[ \boxed{ \text{Diàmetre i perímetre} } \] Incommensurables!

La nostra simulació il·lustra aquesta idea, però no demostra que sigui impossible.

Segle III aC · Arquímedes Aproxima \(\pi\) amb polígons inscrits i circumscrits de fins a 96 costats: \[ \frac{223}{71}<\pi<\frac{22}{7} \]
Segle XI · Al-Biruni Afirma que la relació entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre és irracional.

Una intuïció que encara no s'havia demostrat!

1761 · Johann Heinrich Lambert Aconsegueix demostrar matemàticament que \(\pi\) és irracional.

Per tant, no es pot expressar com una fracció de nombres enters.

1882 · Ferdinand von Lindemann Demostra que \(\pi\) és transcendental.

Això resol definitivament la impossibilitat de la quadratura del cercle amb regle no graduat i compàs.

Comencem amb un nombre irracional \(\sqrt2\approx1,414213562\ldots\)

Busquem fraccions que s'hi acostin.

Pas 1 de 6
Nombre actual: 1,41421356…
① Separem la part entera: 1
② Restem la part entera: 0,41421356…
③ Invertim la part decimal: 2,41421356…
La regla sempre és la mateixa Part entera → restem → invertim → repetim.

Mostrem els decimals arrodonits.

Construïm una fracció dins d'una altra Termes trobats: [1]
\(1\)

Els nombres entre claudàtors són les parts enteres successives.

Si aturem el procés ara...
\(1\)
Valor: 1,000000000
Error: 0,414213562 · Per sota
Aproximacions que anem obtenint
Pas Fracció Valor decimal
Ara provem amb π \(\pi=3,1415926535\ldots\)

Separem la part entera, restem i invertim, igual que abans.

Pas 1 de 4
Nombre actual: 3,14159265…
① Part entera: 3
② Part decimal: 0,14159265…
③ Invers: 7,06251331…
Termes de la fracció contínua
[3]
A diferència de \(\sqrt2\), aquí no es repeteix sempre el mateix terme.
Quina fracció obtenim?
\(3\)
Valor: 3,000000000
Error: 0,141592654 · Per sota
Les primeres aproximacions
Pas Fracció Valor decimal
El retrobament amb Arquímedes Arquímedes havia demostrat que:
\( \displaystyle \frac{223}{71}<\pi<\frac{22}{7} \)
Quina potència de 3 busquem?
\[ \sqrt{3^6}=3^{\,?} \]
Busquem un nombre que, elevat al quadrat, doni \(3^6\).
Ja tenim la resposta!
\[ \boxed{\sqrt{3^6}=3^3=27} \]
1. Què ha de complir? Si elevem al quadrat el nombre que busquem, hem d'obtenir \(3^6\).
\[ (3^{\,?})^2=3^6 \]
2. Recordem una propietat Quan elevem una potència a una altra potència, multipliquem els exponents.
\[ (3^{\,?})^2=3^{2\cdot\,?} \]
3. Quin exponent necessitem?
\[ 2\cdot\,?=6 \] \[ \boxed{?=\frac62=3} \]
Una potència enorme!
\[ \sqrt[4]{5^{120}}=5^{\,?} \]

Quin nombre elevat a 4 dona \(5^{120}\)?

No cal calcular \(5^{120}\)! Només necessitem dividir l'exponent entre l'índex.
Ja tenim el resultat!
\[ \boxed{ \sqrt[4]{5^{120}}=5^{30} } \]
1. Quina potència busquem? Ha de complir:
\[ (5^{\,?})^4=5^{120} \]
2. Multipliquem els exponents Recordem que, quan elevem una potència a una altra, multipliquem els exponents.
\[ 4\cdot\,?=120 \]
3. Dividim!
\[ \boxed{ ?=\frac{120}{4}=30 } \]
Una arrel que no podem calcular directament
\[ \sqrt[4]{5^{123}} \]

Quin nombre elevat a 4 dona \(5^{123}\)?

\[ (5^{\,?})^4=5^{123} \]
Una part surt i l'altra es queda!

El primer interrogant correspon a 30.

El segon no es pot resoldre amb un exponent natural. El conservem en forma d'arrel.

Ja tenim el resultat!
\[ \boxed{ \sqrt[4]{5^{123}} = 5^{30}\sqrt[4]{5^3} } \]
1. Separem l'exponent Dividim 123 entre 4:
\(\displaystyle 123=4\cdot30+3\)
Per tant:
\( \displaystyle (5^{\,?})^4 =5^{120}\cdot5^3 \)
2. Busquem dos factors Com que a la dreta tenim un producte, proposem:
\( \displaystyle (5^{\,?}\cdot5^{\,?})^4 =5^{120}\cdot5^3 \)
3. Apliquem la potència d'un producte
\( \displaystyle (5^{\,?})^4\cdot(5^{\,?})^4 =5^{120}\cdot5^3 \)
Ara podem comparar els dos factors.
4. Resolem els interrogants El primer és fàcil:
\( \displaystyle (5^{30})^4=5^{120} \)
El segon no té exponent natural:
\( \displaystyle (5^{\,?})^4=5^3 \)
Per tant, el deixem com una arrel:
\( \displaystyle 5^{\,?}=\sqrt[4]{5^3} \)
Com simplifiquem aquesta arrel?
\[ \sqrt[4]{5^{14}} \]
Com que l'índex és 4, farem grups de quatre factors.
Agrupem els 14 factors
\(5\cdot5\cdot5\cdot5\)
Grup 1
\(5\cdot5\cdot5\cdot5\)
Grup 2
\(5\cdot5\cdot5\cdot5\)
Grup 3
\(5\cdot5\)
Sobren 2
\( \displaystyle 14=4\cdot3+2 \)
Què passa amb els grups?

De cada grup de quatre factors en surt un 5.

\( \displaystyle 5\cdot5\cdot5\cdot5 \quad\longrightarrow\quad \boxed{5} \)

Els dos factors sobrants es queden dins de l'arrel.

1. Dividim l'exponent entre l'índex
\( \displaystyle 14=4\cdot3+2 \)

Quocient: 3
Residu: 2

2. Què surt de l'arrel? Tenim tres grups complets.
\( \displaystyle 5\cdot5\cdot5=5^3 \)
El quocient es converteix en l'exponent de fora.
3. El residu es queda dins Han sobrat dos factors:
\( \displaystyle \boxed{ \sqrt[4]{5^{14}} = 5^3\sqrt[4]{5^2} } \)
La regla que hem descobert

Per cada grup de \(n\) factors iguals, en surt un fora de l'arrel.

Els factors que sobren es queden dins.

\( \displaystyle \boxed{ \sqrt[n]{a^{nq+r}} = a^q\sqrt[n]{a^r} } \)

Per a bases positives, amb \(0\le r